El circuit de Montjuïc va albergar el Gran Premi d'Espanya de Motociclisme els anys 1950-1955, 1961-1968, 1970, 1974 i 1976.
Tenia una longitud de 3.79 quilòmetres i també s'hi van disputar proves com el Mundial de F1 o el Campionat Mundial de Motociclisme de Resistència entre d'altres.
L'any 1968 en la categoria de 125 c.c. el pilot local Salvador Cañellas va aconseguir alçar-se amb la victòria damunt la seva Bultaco. Va ser la primera victòria d'un pilot espanyol en aquest traçat.
Quatre anys després, el 12+1 vegades campió del món de motociclisme Ángel Nieto també va alçar-se amb la victòria en aquest mateix traçat, també en la categoria de 125 c.c.
Dos anys després, el 1972, Nieto repetiria victòria a Montjuïc tot i que aquesta vegada seria en la cilindrada de 50 c.c.
martes, 22 de diciembre de 2015
lunes, 21 de diciembre de 2015
GIACOMO AGOSTINI: EL MILLOR DELS MILLORS
Si hi ha un pilot que apareixerà per sempre
més al mundial de motociclisme aquest no és altre que Giacomo Agostini,
l’italià és el pilot amb més títols mundials i amb més carreres guanyades de
tots els temps i mai ningú ha estat capaç de superar-lo. Avui doncs, ens
endinsarem en el passat per conèixer la seva història.
Agostini va néixer a Itàlia l’any 1942,
concretament a Brescia. Les seves primeres competicions van ser en carreres de
“hill climb”, una disciplina que
consisteix en pujar muntanyes amb pendents molt pronunciades a sobre una moto
especialment preparada per tal finalitat. Més tard faria el pas a les carreres
de velocitat, i tot i que el seu pare va intentar en reiterades ocasions que ho
deixés córrer, Agostini mai va abandonar la seva passió.
El seu primer campionat va ser l’aconseguit
l’any 1963 en la categoria de 175c.c., concretament al campionat nacional
italià a l’edat de 21 anys. Morini va ser la marca amb la qual va competir aquests
primers compassos de la seva carrera i just un any després fa les seves
primeres aparicions al campionat del món disputant dues curses en les quals fa
evident el seu talent, anotant-se dues quartes posicions. Aquestes bones
actuacions van captivar el cap d’MV Agusta, que va decidir oferir-li un
contracte professional per competir dins el seu equip la temporada de 1965.
Agostini compartiria box amb l’aleshores campió del món de 500c.c. Mike
Hailwood (4 corones mundials), que un any més tard fitxaria per Honda deixant a
Agostini com a cap de files de l’equip italià. Un any més tard, la bala
italiana li pren el tron al britànic i a partir d’aquest moment iniciaria el
seu regnat. Al llarg dels dotze anys en què va competir al mundial, Agostini va
compaginar sempre les categories de 350c.c. i de 500c.c.
Giacomo Agostini durant el Gran Premi d'Espanya al Circuit de Montjuïc, any 1976 |
Destacar el fet, que entre 1968 i 1971 ningú
va ser capaç de guanyar en cursa al pilot italià, dada que encara fa més gran
la seva llegenda. Van ser 9 anys durant els quals l’italià va guanyar els seus
15 títols mundials, 7 en la categoria de 350c.c. i 7 en la dels 500c.c. de
forma consecutiva. Ningú va ser capaç de fer-li ombra, a part del britànic Phil
Read que va trencar la seva hegemonia durant dos anys, fins que Agostini va
proclamar-se per última vegada campió del món de 500c.c.
Fet no menys important és que al 1974, i per
sorpresa de tothom, va deixar MV Augusta, la marca de la seva vida i va fitxar
per Yamaha, amb la que guanyaria els seus dos últims títols.
Al mite de Giacomo Agostini sempre l’han acompanyat
les múltiples reflexions sobre la gran superioritat de la moto que pilotava
respecte les seves competidores, i segurament, aquests rumors i acusacions, són
les que van provocar que el pilot italià decidís canviar d’aires i demostrar
que amb una moto nova, com ho era aleshores Yamaha, i molt diferent a les que
hi ha havia en aquells temps, també era capaç de guanyar, el campionat de 1974
en va ser la prova.
Al seu palmarès cal sumar-hi 10 victòries en
la carrera de l’Illa de Man, una de les proves més prestigioses del
motociclisme actual i sobretot d’aquella època. Va deixar-hi de competir l’any
1972 després de la mort del seu company de professió i amic Gilberto Parlotti.
Agostini va denunciar sobretot una manca de mesures de seguretat en un circuit
de gairebé 60 kilòmetres que van aconseguir que l’any 1977 el traçat abandonés
el calendari del Campionat del Món de Velocitat.
Un cop va retirar-se va provar sort als
cotxes, com ja havien fet alguns dels seus predecessors, entre ells el seu
antic rival Mike Hailwood, però mai va aconseguir resultats de mèrit.
I fins aquí la història de Giacomo Agostini,
el pilot de les 122 victòries mundialistes i l’home de tots els rècords. Ell és,
sense cap mena de dubte, el millor dels millors.
viernes, 18 de diciembre de 2015
CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA, UN GRAN CALENDARI 2016
Catalunya compta amb un dels millors circuits de velocitat a nivell mundial, tan pel que fa al mateix traçat com per les inmillorables instal·lacions amb les que compta, i avui creiem convenient dedicar-li el post, més després de que s'hagi donat a conèixer el calendari d'esdeveniments 2016.
El traçat català complirà 25 anys de la seva inauguració, i per tal de celebrar-ho té plantejades un bon grapat d'activitats entre les quals repetiràn el Gran Premio de España de Formula 1 i el Gran Premio Monster Energy de Moto GP. Aquest any 2015 entre les dues cites el Circuit va acollir un total de 365.000 espectadors, xifra que espera igualar o superar la pròxima temporada.
Una altre cita que repetirà serà el FIM World Rallycross, que el pròxim setembre tornarà a fer fibrar amb la seva espectacularitat els grades del Circuit de Barcelona-Catalunya.
Les notícies positives no s'acaben aquí, i és que com a gran novetat, el 22 i 23 d'octubre el Circuit de Barcelona-Catalunya albergarà el FIM Supermoto of Nations, una carrera en la que participaràn més de 20 països i que suposarà la primera cursa d'aquesta disciplina en les seves instal·lacions. Aprofitant tal esdeveniment també tindrà lloc el Campionat Català de l'especialitat.
Altres activitats previstes i que tindràn en el 2016 la seva primera edició són el Bicircuit Festival, una iniciativa molt atractiva que inclourà diverses proves tan a l'interior de les mateixes instal·lacions com per l'entorn del Circuit en què les bicis seràn les clares protagonistes. Les Blancpain GT Series, el RFME Campeonato de España de Velocidad a més dels GT Sports Club i la Formula 4 Spain també s'estrenaràn al llarg de la temporada.
Evidentment, tampoc hi faltaràn les curses que ja per tradició alberga el Circuit de Barcelona-Catalunya, entre les quals hi ha les 24h de Motociclisme i les 24h d'Automobilisme-Trofeu Fermí Vélez, així com també l'International GP Open i el FIM CEV Repsol International Championship.
El traçat català complirà 25 anys de la seva inauguració, i per tal de celebrar-ho té plantejades un bon grapat d'activitats entre les quals repetiràn el Gran Premio de España de Formula 1 i el Gran Premio Monster Energy de Moto GP. Aquest any 2015 entre les dues cites el Circuit va acollir un total de 365.000 espectadors, xifra que espera igualar o superar la pròxima temporada.
Sebastian Vettel durant el Gran Premi de Fórmula 1 2015 / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Andreas Bakerud en una de les mànigues del FIM World Rally Cross / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Altres activitats previstes i que tindràn en el 2016 la seva primera edició són el Bicircuit Festival, una iniciativa molt atractiva que inclourà diverses proves tan a l'interior de les mateixes instal·lacions com per l'entorn del Circuit en què les bicis seràn les clares protagonistes. Les Blancpain GT Series, el RFME Campeonato de España de Velocidad a més dels GT Sports Club i la Formula 4 Spain també s'estrenaràn al llarg de la temporada.
Sortida d'una de les curses de l'International GT Open / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Sortida de les 24 hores de Motociclisme / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
jueves, 17 de diciembre de 2015
FABIO QUARTARARO I L'ANY DEL SEU DEBUT
Segurament un dels pilots que més expectatives havia generat abans de començar la temporada era el francès Fabio Quartararo. El pilot, enquadrat dins l'equip Estrella Galicia 0,0 venia de dominar amb total autoritat el FIM CEV Repsol tot i la seva joventut, motiu pel qual tothom el posicionava com un dels favorits per lluitar pel títol mundial.
La temporada però, li ha suposat un bon bany de realitat, les coses no li han estat tan fàcils com el mateix pilot s'esperava i la seva evolució ha anat clarament de més a menys. Tot i que la qualitat i velocitat del pilot francès són innegables i així ho ha demostrat en el Gran Premi de les Amèriques i d'Holanda on va aconseguir ser segon en totes dues curses, fa falta alguna cosa més que rapidesa per lluir en el mundial de Moto GP, i és que tan o més important és saber gestionar la relació amb els mecànics i enginyers per tal de deixar llesta la moto cada cap de setmana, i això és el que Quartararo no ha aconseguit.
Ell mateix, segons es recull en una entrevista concedida al Mundial de Moto GP, assegura que li ha faltat la capacitat per preparar els reglatges adequats de la seva Honda en cada cap de setmana, fet que s'ha traduït en actuacions molt mediocres i en un total de 5 abandonaments.
Per tal de posar remei a aquesta situació Quartararo ha canviat d'equip de cara al 2016, incorporant-se a l'estructura del Leopard Racing Team, equip que ha fet campió Danny Kent i considerat un dels millors.
Per tant, caldrà estar atents a les evolucions del pilot francès, que intentarà treure's el regust amarg que li ha deixat aquest any lluitant per aconseguir el títol mundial 2016.
La temporada però, li ha suposat un bon bany de realitat, les coses no li han estat tan fàcils com el mateix pilot s'esperava i la seva evolució ha anat clarament de més a menys. Tot i que la qualitat i velocitat del pilot francès són innegables i així ho ha demostrat en el Gran Premi de les Amèriques i d'Holanda on va aconseguir ser segon en totes dues curses, fa falta alguna cosa més que rapidesa per lluir en el mundial de Moto GP, i és que tan o més important és saber gestionar la relació amb els mecànics i enginyers per tal de deixar llesta la moto cada cap de setmana, i això és el que Quartararo no ha aconseguit.
Ell mateix, segons es recull en una entrevista concedida al Mundial de Moto GP, assegura que li ha faltat la capacitat per preparar els reglatges adequats de la seva Honda en cada cap de setmana, fet que s'ha traduït en actuacions molt mediocres i en un total de 5 abandonaments.
Per tal de posar remei a aquesta situació Quartararo ha canviat d'equip de cara al 2016, incorporant-se a l'estructura del Leopard Racing Team, equip que ha fet campió Danny Kent i considerat un dels millors.
Per tant, caldrà estar atents a les evolucions del pilot francès, que intentarà treure's el regust amarg que li ha deixat aquest any lluitant per aconseguir el títol mundial 2016.
Fabio Quartararo en el moment de formalitzar el seu acord amb el Leopard Racing Team / Font: MotoGP |
miércoles, 16 de diciembre de 2015
QUIN PAÍS DOMINA EL MUNDIAL DE MOTOCICLISME?
Els últims anys hem vist una gran explosió del motociclisme espanyol al Mundial de Motociclisme. Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa i Marc Márquez són només la punta de l'iceberg de la tradició motociclista que viu Espanya.
Tot i la gran tradició pel Mundial de Motociclisme que viu Espanya, aquest no és el país que ha aconseguit més títols ni victòries en proves del mundial. Aquest rècord pertany a Itàlia, que amb Giacomo Agostini i Valentino Rossi com a grans referents encapçala la classificació mundial de victòries per país.
Amb 748 victòries en grans premis i fins a 75 títols mundials, Itàlia lidera de forma contundent el rànquing de països amb més victòries i campionats.
Pel que fa a victòries, trobem en segona posició a Espanya, amb 528 i el Regne Unit tercer, amb 375 victòries. Tot i això, pel que fa a títols mundials, el Regne Unit supera Espanya en la classificació, obtenint 46 títols mundials, per 45 dels espanyols.
Per sobre de 100 victòries en grans premis i de 10 títols mundials també trobem Austràlia (179 - 11), amb Dohan i Stoner com a màxims contribuents, Alemanya (189 - 18) i Estats Units (173 - 17).
Pel que fa a pilots en actiu, Rossi (112 - 9), Lorenzo (61 - 5), Pedrosa (51 - 3) i Márquez (50 - 4) són els més guardonats. Tot i això, cap d'aquests pilots encapçala el rànquing als seus països on Agostini (Itàlia) amb 123 victòries i 15 títols mundials i Nieto (Espanya) 90 victòries i 13 títols mundials, lideren la classificació nacional.
Tot i la gran tradició pel Mundial de Motociclisme que viu Espanya, aquest no és el país que ha aconseguit més títols ni victòries en proves del mundial. Aquest rècord pertany a Itàlia, que amb Giacomo Agostini i Valentino Rossi com a grans referents encapçala la classificació mundial de victòries per país.
Amb 748 victòries en grans premis i fins a 75 títols mundials, Itàlia lidera de forma contundent el rànquing de països amb més victòries i campionats.
Pel que fa a victòries, trobem en segona posició a Espanya, amb 528 i el Regne Unit tercer, amb 375 victòries. Tot i això, pel que fa a títols mundials, el Regne Unit supera Espanya en la classificació, obtenint 46 títols mundials, per 45 dels espanyols.
Per sobre de 100 victòries en grans premis i de 10 títols mundials també trobem Austràlia (179 - 11), amb Dohan i Stoner com a màxims contribuents, Alemanya (189 - 18) i Estats Units (173 - 17).
Pel que fa a pilots en actiu, Rossi (112 - 9), Lorenzo (61 - 5), Pedrosa (51 - 3) i Márquez (50 - 4) són els més guardonats. Tot i això, cap d'aquests pilots encapçala el rànquing als seus països on Agostini (Itàlia) amb 123 victòries i 15 títols mundials i Nieto (Espanya) 90 victòries i 13 títols mundials, lideren la classificació nacional.
Classificació per països |
Classificació per pilots |
martes, 15 de diciembre de 2015
ESTORIL: GRAN PREMI DE PORTUGAL
Durant 12 anys el Mundial de Motociclisme disputava una prova del seu calendari a Portugal, concretament al circuit d'Estoril.
El Gran Premi de Portugal va ser present al Mundial de Motociclisme de l'any 2000 al 2012, quan es disputava al circuit d'Estoril, circuit que per la seva forma recorda molt al Circuit de Montmeló.
Cal destacar que l'any 2000 no va ser la primera edició del Gran Premi de Portugal ja que els anys 1987 i 1988 ja es va disputar aquest Gran Premi, encara que no es disputés al propi país, sinó que va tenir lloc al circuit de Jarama i al de Jerez respectivament.
El pilot que ha esdevingut més vegades guanyador al Gran Premi de Portugal és l'italià Valentino Rossi, amb un total de cinc victòries.
Pel que fa a pilots espanyols, el primer en guanyar el Gran Premi de Portugal en la categoria reina va ser el català Toni Elias, al imposar-se a Rossi per dues mil·lèsimes en una última volta d'infart, l'any 2006. També hi ha guanyat tres vegades Jorge Lorenzo i una Dani Pedrosa.
Els últims pilots amb fer-se en la victòria en aquest Gran Premi van ser l'australià Casey Stoner en Moto GP, el català Marc Màrquez en Moto 2 i l'alemany Sandro Cortese a 125 c.c.
El Gran Premi de Portugal va ser present al Mundial de Motociclisme de l'any 2000 al 2012, quan es disputava al circuit d'Estoril, circuit que per la seva forma recorda molt al Circuit de Montmeló.
Cal destacar que l'any 2000 no va ser la primera edició del Gran Premi de Portugal ja que els anys 1987 i 1988 ja es va disputar aquest Gran Premi, encara que no es disputés al propi país, sinó que va tenir lloc al circuit de Jarama i al de Jerez respectivament.
El pilot que ha esdevingut més vegades guanyador al Gran Premi de Portugal és l'italià Valentino Rossi, amb un total de cinc victòries.
Pel que fa a pilots espanyols, el primer en guanyar el Gran Premi de Portugal en la categoria reina va ser el català Toni Elias, al imposar-se a Rossi per dues mil·lèsimes en una última volta d'infart, l'any 2006. També hi ha guanyat tres vegades Jorge Lorenzo i una Dani Pedrosa.
Els últims pilots amb fer-se en la victòria en aquest Gran Premi van ser l'australià Casey Stoner en Moto GP, el català Marc Màrquez en Moto 2 i l'alemany Sandro Cortese a 125 c.c.
lunes, 14 de diciembre de 2015
ÁNGEL NIETO: 12+1
Ángel Nieto és un dels personatges més
reconeguts dins el món del motociclisme. Tot i que últimament estem acostumats
a veure pilots espanyols ocupant les posicions d’honor no sempre ha estat així,
i el primer en donar alegries al motociclisme del país va ser el pilot de
Zamora fa més de 45 anys.
Ángel Nieto, després de guanyar el Gran Premi de França 1984 |
Va iniciar la seva carrera als 13 anys,
disputant algunes carreres locals. El fet de provenir d’una família molt humil i
la conseqüent manca de recursos econòmics el va obligar a traslladar-se a
Barcelona per tal de poder seguir amb la seva projecció. A la capital catalana
va aconseguir fer els seus primers passos com a pilot de carreres amb la marca catalana Derbi, però és amb
Ducati amb qui firmaria el seu primer contracte professional l’any 1965, equip
amb el que aconseguiria la seva primera victòria al Campionat d’Espanya. Un any
més tard però torna a Derbi. Tot i l’escassetat d’experiència, Nieto va ser
capaç d’acabar en cinquena posició en dues proves mundialistes que va disputar
els anys 1964 i 1965 respectivament a l’edat de 17 anys.
La de 1969 va ser la seva primera temporada
completa al mundial, disputant-la a la categoria de 50c.c. Aquell va suposar el
primer dels seus 13 títols mundials. S’ha de destacar el fet, que com molts
altres pilots en aquells temps, Nieto corria en dues categories diferents. Una
menor exigència física permetia als pilots córrer dues curses de forma
consecutiva sense que el seu rendiment se’n ressentís. Menció especial es
mereixen els dos campionats aconseguits l’any 1972, en el que va ser capaç de
guanyar a la categoria dels 50c.c. i alhora fer-ho en la de 125c.c. Tampoc ens
podem oblidar del de la temporada 1979 en els 125c.c. on va dominar amb mà de
ferro el certamen guanyant totes i cada una de les proves disputades.
Ángel Nieto (1), Gran Premi de França 1984 |
Dels 13 títols mundials aconseguits (sempre
expressats com a 12+1 pel propi pilot), Nieto en va guanyar 5 amb Derbi, 1 amb
Kreidler, 2 amb Bultaco, 2 més amb Minarelli i finalment els últims 3 amb
Garelli.
I pel que fa a cilindrades: 6 els va
aconseguir als 50c.c. i 7 en 125c.c.
A tots aquests cal sumar-hi els 23 Campionats
d’Espanya que també té al seu palmarès, 5 en els 50c.c., 11 en la dels 125c.c.
i 7 en la dels 250c.c.
Nieto sempre ha defensat que els seus “12+1”
haurien pogut ser més si s’ho hagués proposat, i esdevenir així el pilot amb
més títols mundials de la història, però segons ell mateix, aquesta no era una
de les seves prioritats sinó que la diversió i la felicitat fent el que feia
sempre passaven per davant d’hipotètics rècords.
Ángel Nieto, guanyant el Gran Premi de França 1984 |
Uns anys després de la seva retirada Nieto va
crear el seu propi equip per on hi van passar pilots com Alberto Puig, i si no
en tenia prou amb els títols que havia aconseguit ell com a pilot, en va
aconseguir un més la temporada 1999, quan Emili Alzamora, li va donar al seu
equip “Via Digital Team” la corona en la categoria de 125c.c.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)