viernes, 30 de octubre de 2015

DONINGTON PARK

El Regne Unit sempre s'ha caracteritzat per ser un país amb gran passió pel motociclisme. I en un país així, no hi poden faltar grans circuits.

Actualment, el Regne Unit és amfitrió de la prova del mundial que es disputa a Silverstone, però això no sempre ha estat així. Des del 1987 i fins el 2009, el mundial de motociclisme disputava una de les seves proves més emblemàtiques a Donington Park.

Amb una longitud de poc més de 4 kilòmetres i 12 revolts, el circuit de Donington Park va esdevenir un circuit molt apreciat pels aficionats del motociclisme, ja que gràcies a la seva particular forma permetia veure carreres molt apassionants.

Traçat del circuit Donington Park
Donington Park és un a autòdrom situat a Leicestershire, que es va inaugurar, originalment, el 1931. Tot i haver-se inaugurat a principis de segle XX, el circuit va ser clausurat abans de començar la Segona Guerra Mundial.

Un cop ja finalitzada la guerra, no va ser fins l'any 1977 que l'empresari Tom Wheatcroft el va inaugurar per segona vegada.

A partir d'aquell any, es van començar a disputar diferents competicions automobilístiques en el traçat britànic i va ser a partir de l'any 1987 quan s'hi començà a disputar una prova del mundial de motociclisme, substituint així el circuit de Silverstone.

El circuit va estar albergant proves del mundial fins l'any 2009, quan el motociclisme va abandonar Donington Park i va tornar a Silverstone.

Pel que fa a aquesta temporada 2015, s'havia arribat a un acord perquè el Mundial de Motociclisme tornés a Donington per albergar el Gran Premi de UK fins a l'inauguració del Circuit de Gales, prevista per l'any 2016.

Tot i això, pocs mesos abans de la disputa del Gran Premi de Donington, la Federació Internacional de Motociclisme va anunciar que pel Gran Premi de UK del 30 d'agost substituïen finalment el circuit de Donington pel de Silversone.


jueves, 29 de octubre de 2015

MICK DOOHAN: QUICK MICK

Mick Doohan és considerat un dels millors pilots de la història del motociclisme. Aquest australià va esdevenir llegenda al aconseguir 5 títols mundials de forma consecutiva a la categoria reina del motociclisme. Molts experts i pilots coincideixen en considerar que la seva velocitat no era només cosa de la moto, sinó que era ell, el pilot, qui marcava la diferència primer amb el seu pilotatge i segon amb la millora de les prestacions aerodinàmiques i de suspensió que proposava al seu equip.

Mick Doohan, any 1997 al Circuit de Barcelona-Catalunya
El seu primer contacte amb una moto de competició va ser al 9 anys. En l’etapa d’adolescència es va foguejar en els campionats australià i japonès de Superbikes. Les seves magnífiques actuacions li van valer per anar pujant esgraons fins que al 1989, va fer el salt al mundial de Motociclisme ja a la categoria reina enquadrat dins l’equip oficial d’Honda a l’edat de 24 anys.

Tot i ser un rookie de seguida Doohan va impressionar amb el seu pilotatge i en la temporada del seu debut ja va ser capaç d’aconseguir un podi. L’any següent acabaria tercer del campionat demostrant així que era un potencial candidat a ser campió del món.
Un any més tard aconseguia ser segon de la general i al 1992 quan tot semblava indicar que seria campió després de guanyar consecutivament les 5 primeres curses va patir una greu caiguda.


Mick Doohan, any 1991 al Circuit de Barcelona-Catalunya
Desgraciadament, a part del seu pilotatge, Doohan també serà recordat per dues caigudes molt greus. Aquesta va ser la primera i va estar molt apunt de costar-li la cama dreta degut a uns problemes en la recuperació. Com a conseqüència va perdre l’avantatge de 65 punts al capdavant del campionat, però si alguna cosa va fer adonar al món del motociclisme que aquell no era un pilot qualsevol és, que tot i no estar recuperat de la lesió va intentar retenir el l’avantatge en el liderat disputant les dues últimes carreres del certamen, només 4 punts el van acabar separant del títol tot i haver-se perdut 5 curses.

Mick Doohan, any 1997 al Circuit de Barcelona-Catalunya
La temporada del 1993 els resultats no el van acompanyar degut a les seqüeles que encara arrossegava de la caiguda d’Assen però un any després, totalment recuperat va aconseguir el primer dels seus 5 mundials amb una temporada perfecte, no va baixar del podi en cap carrera i va aconseguir un total de 9 victòries.

Mick Doohan, any 1997 al Circuit de Barcelona-Catalunya
Al llarg dels “seus” 5 anys, cal destacar un total de 44 victòries, fent menció especial a les 12 aconseguides l’any 1997, en el qual va ser el dominador absolut. El seu pitjor resultat van ser 2 segons llocs i una retirada a l’última carrera quan ja no hi havia res en joc.


Mick Doohan, any 1997 al Circuit de Barcelona-Catalunya
La de 1999 va ser la seva última temporada i és que a la segona carrera del certamen patiria una nova caiguda amb greus conseqüències. Aquesta va tenir lloc al circuit de Jerez durant els entrenaments del gran premi. La pitjor part se la va emportar la cama dreta, la mateixa que ja havia estat apunt d’obligar-lo a abandonar 7 anys abans, fet que l’obligaria a retirar-se definitivament de la competició.
Les caigudes van aparèixer amb comptagotes a la trajectòria de Doohan, però les dues que hem comentat van obligar-lo a prendre el camí de la retirada degut a la seva gravetat. 

Gran Premi de Catalunya any 1997, Crivillé, Doohan, Checa i Nobuatsu Aoki
Per acabar, cal destacar que tots els campionats els va disputar amb l’equip Honda.

miércoles, 28 de octubre de 2015

#SEPANGCLASH: LA HISTÒRIA ENTRE VALENTINO ROSSI I MARC MÀRQUEZ

La història entre aquests dos pilots comença des que Márquez fa els seus primers passos al mundial de motociclisme, on per sobre de totes les figures que aleshores hi participaven, admira la de l’italià i absolut dominador Valentino Rossi. Tan és així que el de Cervera ha manifestat en diverses ocasions que Rossi sempre ha estat la seva font d’inspiració i l’exemple que ha intentat emular. Aquesta admiració que més tard es tornaria en amistat, va portar fins i tot que els dos pilots arribéssin a un acord perquè l'empresa VR46 de l'italià fos la que es cuidés del merchandising de Márquez.

En els 3 anys que porten compartint categoria, la seva relació ha anat clarament de més a menys, els primers dos anys, semblava que tot i les disputes dins la pista els dos pilots mantenien una gran amistat fora d’ella però el cert és que enguany, sobretot després d’Argentina on Márquez va anar per terra, i d’Assen on Valentino va guanyar després de fer un recte a l’últim revolt, tot s’ha anat enterbolint fins a explotar en un gran conflicte que va eclosionar definitivament aquest cap de setmana passat.

Font: Web oficial Casey Stoner/Any 2009: Casey Stoner i Valentino Rossi
Deixant de banda qui és la víctima i qui el botxí, potser caldria fer la vista enrere per veure si en el passat s’han repetit històries com aquestes i en el cas de Valentino Rossi n’hi ha unes quantes. Començant pel seu compatriota italià Max Biaggi al qual va desprestigiar amb nombroses declaracions i amb el qual va mantenir duels al límit dins la pista per tal de demostrar que ell era el millor dels italians, més tard patirien accions similars companys d’equip com Tohru Ukawa o Alex Barros, i més recentment Sete Gibernau, víctima d’una polèmica maniobra a Jerez i també amb Casey Stoner, al qual va menysprear en forces ocasions al dir que el mundial aconseguit pel pilot australià amb Ducati era fruit no del pilotatge d’Stoner, sinó del millor rendiment dels pneumàtics Bridgestone. Tampoc se n’havia escapat el seu actual company d’equip, Jorge Lorenzo.

Font: Flickr Equip Fiat Yamaha/Any 2009 Circuit de Phillip Island
Així doncs, no és la primera vegada que Valentino Rossi utilitza mètodes subterranis per descentrar i treure’s de sobre rivals que són capaços de fer-li ombra dins la pista. Amb tot això no volem dir que Márquez no tingui cap mena de culpa, ja que segurament el pilot italià té uns motius fonamentats per actuar de la manera que ho ha fet, que evidentment nosaltres no podem saber. 

Una de les hipòtesis pot ser el pilotatge del de Cervera, més agressiu del normal en una temporada en la que ha estat incapaç de lluitar pel títol. No cal anar massa enrere per recordar incidents com el que va tenir amb Dani Pedrosa al Gran Premi d'Aragó de fa dues temporades o una maniobra d'allò més polèmica amb Jorge Lorenzo també l'any del seu debut a Jerez que li van costar dures crítiques. Si encara reculem una mica més, varis pilots de Moto 2 s'havien queixat de l'agressivitat de l'actual pilot d'Honda, considerant que el seu comportament dins la pista era perillós. 

Veure com aquest any hi havia pilots més ràpids pot haver provocat en el pilot de Cervera un sentiment de ràbia i impotència que hagi desencadenat en una actitud poc esportiva i infantil que finalment ha fet explotar Valentino Rossi.

Restarem atents a veure com evoluciona aquesta setmana i començarem a mirar amb prismàtics, un Gran Premi de València que va camí de convertir-se en un dels més calents de la història del mundial.

martes, 27 de octubre de 2015

LA POLÈMICA: ROSSI - MÀRQUEZ

Avui ens centrem en la polèmica que envolta el conflicte Rossi - Màrquez. Primer de tot, aquí teniu el que va passar al darrer gran premi:



Arran d'això, com ja vam comentar a l'anàlisi del Gran Premi, els dos pilots van ser citats a declarar per Direcció de Carrera.

Al llarg del diumenge i durant el dilluns s'han dut a terme un seguit de declaracions des de diferents personalitats del món del motor que no han deixat indiferent a ningú.

El mateix Màrquez, després de sortir de la reunió amb Direcció de Carrera va comentar que preferia no explicar el que li havia dit Valentino perquè li havia dit coses molt desagradables.  

També va opinar del que va succeir el segon classificat del mundial i qui lluitarà amb Rossi a Velència per proclamar-se campió, Jorge Lorenzo. El mallorquí va demanar una sanció més contundent per l'italià en la roda de premsa posterior a la carrera.

En canvi, qui no es va mullar va ser el guanyador del Gran Premi, Dani Pedrosa. Pedrosa va assegurar haver vist només les imatges una vegada i no va voler jutjar l'acció amb tan poca informació.

Com és natural, on més s'ha parlat sobre aquesta acció és a Espanya i a Itàlia. Tan a un lloc com a l'altre s'ha condemnat molt durament l'acció de Rossi, tot i que algunes persones han sortit a suavitzar la situació. Si ve no s'ha intantar justificar l'acció de l'italià, si intentar entendre què va passar.

Un dels que ha sortit al pas per donar la seva opinió és Giacomo Agostini, que considera que Rossi va perdre els papers i que "no és normal el que va fer, un gest així no es fa".

Una persona que, més que en defensa de Rossi, ha sortit a atacar Màrquez, és el futbolista italià Marco Materazzi, que assegura que en la seva acció amb Zidane a la final del mundial li van caure dos partits de sanció per provocar.

Qui també ha donat la seva opinió sobre els fets i ha justificat la decisió de Direcció de Carrera ha estat el Director General de Dorna Sports, Javier Alonso, que qualifica l'acció de Rossi com "un acte reflex" per la situació del moment. També assegura que "no hi va haver insults de Rossi a Màrquez" contradient el que asseguren altres fonts.

Per últim, ja en fred Rossi no ha canviat la seva versió dels fets i segueix carregant amb duresa contra Màrquez, a qui acusa d'haver volgut ser protagonista del mundial. A més, l'italià ha assegurat que "Alzamora m'ha confirmat que Màrquez està enfadat amb mi" i que "m'acusa d'haver-lo fet perdre el mundial al Gran Premi d'Argentina".

Per qui no recordi el que va passar, aquí teniu les imatges:



Arran d'això cadascú que jutgi segons el seu criteri. Si teniu alguna cosa a dir, nosaltres estem oberts a escoltar les vostres opinions!


lunes, 26 de octubre de 2015

ANÀLISI GRAN PREMI DE SEPANG: MOTO GP

Els últims Grans Premis havíem acostumat a realitzar un anàlisi global de les tres categories però, tenint en compte la transcendència d'aquesta carrera i les circumstancies que hi hem pogut observar, hem decidit avui analitzar només la categoria reina i demà concentrar-nos en Moto 2 i Moto 3.

Dani Pedrosa - Font: Circuit de Barcelona-Catalunya
La carrera va arrancar amb els tres pilots que sortien de primera línia mantenint les seves respectives posicions i amb les dues Ducati donant la sorpresa al superar a Jorge Lorenzo que es veia relegat a la sisena posició només començar.

Tot i això, el pilot mallorquí no va tardar gaires revolts a superar els dos italians de Ducati i situar-se a l'estela dels dos pilots d'Honda i el seu company d'equip Valentino Rossi.

Lorenzo no va tenir masses dificultats en superar Valentino Rossi, que es va mantenir a l'estela del mallorquí fins atrapar Màrquez, que havia posat unes dècimes de distància amb els pilots de Yamaha. En una errada del Tro de Cervera, Lorenzo el va superar sense problemes i va començar a tirar cap a Dani Pedrosa, que encapçalava la cursa amb comoditat.

Acte seguit, Rossi es va situar darrera Màrquez i van començar a mantenir un intens duel per la tercera posició. Els avançaments van ser constants i en moltes ocasions fregaven el límit de l'ètica professional, si bé tots han estat legals, reglament en mà.

 Rossi i Màrquez - Movistar Yamaha MotoGP 
Després d'uns quants girs aguantant la lluita, Rossi, que es trobava davant Màrquez, va tirar llarg a un revolt, apartant al pilot català de la traçada correcte. Posteriorment, Rossi va observar el pilot de Cervera i va col·locar la moto en posició vertical per perjudicar al seu rival. Màrquez no es va arronsar i va seguir la traçada per no sortir fora de pista.

Va ser llavors, en el revolt 14, quan els dos pilots es van tocar i després d'un moviment amb la cama de Valentino, Màrquez va acabar al terra. En les imatges es pot apreciar com Valentino Rossi veu Marc Màrquez i deixa anar la cama per perjudicar-lo i, fins i tot, propiciar la seva caiguda.

A partir d'aquell incident l'afició va estar més pendent de la possible sanció i/o desqualificació del pilot italià de Yamaha que del que passava sobre l'asfalt. En les posicions capdavanteres, Lorenzo va fer un intent d'atacar Pedrosa però aquest no es va deixar atrapar i va dominar amb comoditat fins la línia d'arribada.

Valentino Rossi va seguir disputant el Gran Premi, situat en terra de ningú, ja que es trobava a més de cinc segons de Lorenzo i a més de deu del seu immediat perseguidor.

Abans d'acabar la cursa destacar la lluita entre les dues Suzuki. Aleix Espargaró i Maverik Viñales van mantenir una lluita molt emocionant fins als darrers instants de Gran Premi.

Una vegada finalitzada la cursa, tan Pedrosa com Lorenzo van destacar la dificultat de la carrera per l'elevada temperatura, que va provocar un desgast físic molt gran a tots els pilots.

Després de la cerimònia del podi, Rossi va ser citat per Direcció de Carrera per declarar sobre l'incident i aquests van decidir sancionar-lo amb 3 punts al carnet de pilot, fet que provoca que l'italià comenci el Gran Premi de la Comunitat Valenciana arrancant des de la darrera posició. Una decisió que no va deixar content a ningú.

Aquí podeu consultar la classificació final del Gran Premi de Sepang

Lorenzo, Rossi i Màrquez - Movistar Yamaha MotoGP

viernes, 23 de octubre de 2015

ANÀLISI ENTRENAMENTS LLIURES DE SEPANG

A falta de dues carreres pel final, el gran premi de Sepang s’ha vist marcat per les polèmiques declaracions de Valentino Rossi sobre Marc Màrquez. En la roda de premsa del dijous, Rossi va acusar a Màrquez de voler intentar beneficiar Lorenzo, fent-li tap a les primeres voltes de la cursa de Phillip Island tot i tenir un ritme molt superior a la resta.

Pel que fa als entrenaments lliures d’aquesta matinada, en la categoria reina les coses han seguit el patró de les últimes carreres, amb un Lorenzo molt fort que ha marcat el millor temps per davant de les dues Honda.

Rossi, amb problemes a la moto, no ha aconseguit un bon temps, firmant la vuitena posició a la segona sessió d’entrenaments lliures. L’italià no ha aconseguit marcar cap volta ràpida després de muntar gomes noves, i abans d’acabar la sessió ha canviat de moto però sense temps per realitzar cap nova marca.


Pel que fa a Moto2, amb el campionat adjudicat i el subcampionat pràcticament decidit per culpa de la lesió de Tito Rabat, Thomas Luthi ha marcat el millor temps, seguit del campió Johann Zarco i amb Àlex Rins a la quarta posició final.

Esperem que ja amb res en joc més enllà de la victòria, puguem gaudir d’una cursa apassionant on tots els pilots donin el màxim per pujar al graó més alt del podi.


Per acabar, en la categoria petita, Danny Kent té un altre match ball per proclamar-se campió del món. Aquesta vegada el pilot britànic sembla que no vol posposar més la consecució del títol i aquesta matinada ha firmat el millor temps en el FP1 i el cinquè millor temps en el FP2.

Tot i això, sembla que el seu únic rival pel mundial, el portuguès Miguel Oliveira, no li vol posar les coses fàcils i ha marcat el millor crono en el FP2. Encara que siguin poques les seves opcions de proclamar-se campió, sembla que el portuguès lluitarà fins l’últim moment per aconseguir-ho.



Font: Circuit de Barcelona-Catalunya/Jorge Lorenzo i Valentino Rossi

jueves, 22 de octubre de 2015

ANÀLISI CIRCUIT DE SEPANG

A Malàisia hi ha un dels circuits més espectaculars del món. Aquest és el circuit de Sepang, dissenyat per l’alemany Hermann Tilke, pare de molts dels circuits construïts en aquests últims anys.

Longitud: 5,5 kilòmetres
Amplitud: 22 metres
Revolts de dretes: 10
Revolts d’esquerres: 5
Últims vencedors: Efren Vazquez, Maverick Viñales i Marc Márquez


Dins les seves instal·lacions el circuit compta amb: un hotel, un camp de golf, diverses botigues i altres instal·lacions esportives. La seva construcció va tenir una durada de només 14 mesos i el cost va ser de ni més ni menys que un total de 68.136.500,00€.

Un clima molt inestable fa d’aquest gran premi un dels més imprevisibles del campionat. La pluja hi sol ser habitual, a més a més, cal sumar-hi la forta calor i una humitat molt elevada que dificulten ostensiblement el rendiment dels pilots. De fet, el circuit està construït en un emplaçament on anteriorment hi havia selva.

Una de les pistes més amples del tot el certamen, i diversos punts clars d'avançament el fan molt atractiu per l’espectador. A més a més hi ha diversos revolts ràpides i rectes molt llargues on s’aconsegueixen puntes de velocitat molt altes. La màxima que s’hi ha registrat és de 318km/h, i la velocitat mitjana és de 164km/h.

La primera carrera del mundial s’hi va disputar l’any 1999 i des de llavors ha estat una cita fixa del mundial de MotoGP. Valentino Rossi és el pilot que més vegades hi ha guanyat i també el que hi ha aconseguit més pole positions.

Malauradament, el circuit va viure un gran premi molt tràgic l’any 2011, any en què el pilot Marco Simoncelli hi va perdre la vida. El pilot italià va caure de la seva moto amb la mala sort que la inèrcia el va empènyer cap al centre de la pista enlloc de desviar-lo cap a fora. Amb Simoncelli encara aferrat a la seva muntura, Valentino Rossi i Colin Edwards el van colpejar provocant-li diversos traumatismes al cap, al coll i també a l’esquena. L’impacte va ser tan fort que fins i tot el casc va sortir despedit. Tot i els seus esforços els metges no van poder fer-hi res per salvar-li la vida.

Finalment, us deixem com sempre, amb una volta virtual pel circuit:

                

miércoles, 21 de octubre de 2015

MARCO SIMONCELLI: SUPERSIC58

A dos dies de l’aniversari del fatídic accident, volem recordar un pilot que gaudia dels grans premis com el que més. Un pilot que sempre se’l veia feliç i que dominava la moto amb una habilitat extraordinària i que no tenia por d'ensenyar la roda als més grans de la categoria.

Marco Simoncelli potser no es pot considerar un mite del motociclisme, però si un gran pilot, amb un pilotatge propi i sense por a enfrontar-se als més grans. Tenia un estil agressiu, desenfadat i sense cap mena de reprimenda a l’hora de posar totes les cartes sobre la taula.


El pilot italià va començar a guanyar-se un nom dins el mon del motor l’any 2002 quan amb tan sols 15 anys va guanyar el Campionat d’Europa de 125cc. Les bones actuacions realitzades durant aquest campionat li van obrir les portes al Campionat Mundial de 125cc, on va disputar-hi sis carreres durant aquell mateix any.

Arran d'això, la temporada següent ja la va disputar en la seva totalitat en aquest mundial, firmant una discreta vint-i-unena posició final. No va ser fins el seu segon any complert quan Simoncelli va aconseguir la seva primera victòria al circuit de Jerez, en un gran premi marcat per la pluja.

L'any 2006, pilotant una moto de l’equip Gilera, Marco Simoncelli va donar el salt a la categoria de 250cc. Després de dues temporades consecutives firmant la desena posició final i sense aconseguir cap victòria, l’any 2008 l’italià aconsegueix la seva primera victòria en la categoria i, posteriorment, s’alçaria amb el títol mundial de 250cc.

Marco Simoncelli: Gran Premi de Japó 2009


Després de proclamar-se campió, SuperSic es queda una temporada més a 250cc, just abans de donar el salt a la categoria reina, en la que aconsegueix firmar la tercera posició final.

L'any 2010 el pilot italià va debutar a la categoria reina pilotant una Honda on va aconseguir una quarta posició com a millor resultat de la temporada.

Durant el seu segon any a la categoria reina, Marco Simoncelli millora el seu rendiment i fa gala d'un pilotatge agressiu, jugant al límit del reglament en alguns casos. Dos incidents destacats es van produir amb pilots espanyols. El primer, va tenir com a protagonista Dani Pedrosa, amb qui va xocar durant el gran premi de Le Mans i la caiguda li va provocar una fractura de clavícula. Tres carreres més tard, va avançar de forma molt agressiva a Jorge Lorenzo, provocant la caiguda d'aquest últim durant el gran premi dels Països Baixos, a Assen.

Finalment, al penúltim gran premi de la temporada, al circuit de Sepang, Marco Simoncelli pateix una aparatosa caiguda mentre lluitava amb Valentino Rossi i Collin Edwards. Aquests dos pilots van atropellar al pilot italià i van provocar que fins i tot li saltés el casc. Les ferides que va patir arran de l’accident van acabar esdevenint mortals.

Pel seu pilotatge, per la seva manera de ser i pel somriure que sempre lluïa, nosaltres mai l’oblidarem.

Fins sempre SuperSic58!!


Marco Simoncelli: Gran Premi d'Estoril 2010

martes, 20 de octubre de 2015

MAX BIAGGI: L'EMPERADOR ROMÀ

Tradicionalment els pilots italians han estat protagonistes al Mundial de Motociclisme, molts campions al llarg de la història han estat d’aquesta nacionalitat i avui en dia el campionat també compta amb una nodrida representació de pilots d’aquest país.

Circuit: Circuit de Barcelona-Catalunya

Avui ens centrarem en Max Biaggi. Aquest italià va néixer a Roma l’any 1971, d’aquí a que se’l coneguà﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽ com a l'emperador romat italimpionat tambtes al Mundial de Motociclisme, hista epta, ho fa a l's primeres passos al cés més endavant com a l'emperador romà.

Va competir al mundial un total de 14 anys i sobretot és recordat per una conducció molt talentosa a la pista, però per un caràcter molt peculiar fora d’ella que li va portar més d’un problema tan amb la premsa com amb persones del seu mateix equip i amb altres pilots, especialment amb Valentino Rossi.

Circuit: Circuit de Barcelona-Catalunya

El seu cas és molt peculiar. Normalment els pilots de velocitat inicien la seva trajectòria en edats molt juvenils, però Biaggi va fer-ho als 18 anys. Fins aleshores el futbol havia estat la seva principal passió però quan pel seu 17è aniversari va rebre com a regal una Aprilia RS125 el motociclisme va esdevenir la seva obsessió.
Tot i aquesta fet, Biaggi va mostrar-se molt competitiu des que es va iniciar en el món de la competició, i tot just dos anys després de participar i guanyar algun campionat menor a Itàlia va fer el pas al Mundial de Motociclisme. Ho va fer directament als 250c.c. amb Aprilia i en la seva primera temporada completa va ser capaç de finalitzar el certamen en 5a posició, resultat que milloraria l’any següent amb una meritòria 4a posició.


Circuit: Circuit de Barcelona-Catalunya

Amb 23 anys encarava la que significava la seva tercera temporada, en la qual ja es va proclamar campió del món de la seva categoria en un any marcat per una gran regularitat. Després d’aquest títol en vindrien 3 més en la mateixa categoria i també amb Aprilia, menys l’últim d’ells, aconseguit amb Honda. Aquests 4 campionats li serveixen per ser el pilot amb més mundials de la categoria dels 250c.c.

Circuit: Circuit de Barcelona-Catalunya

La consistència i la velocitat mostrada al llarg d’aquests quatre anys feien preveure una carrera molt exitosa pel pilot italià a la categoria reina, però el cert és que no va guanyar cap altre campionat i es va haver de conformar amb un total de 13 victòries en grans premis al llarg dels 8 anys en què hi va competir. Tot i això, cal destacar 3 subcampionats i 3 terceres posicions.


Circuit: Circuit de Barcelona-Catalunya

Un cop acabada la seva carrera al mundial de MotoGP, va provar sort al Mundial de Superbikes, on si que va ser capaç de guanyar el títol en dues ocasions.