El circuit de Montjuïc va albergar el Gran Premi d'Espanya de Motociclisme els anys 1950-1955, 1961-1968, 1970, 1974 i 1976.
Tenia una longitud de 3.79 quilòmetres i també s'hi van disputar proves com el Mundial de F1 o el Campionat Mundial de Motociclisme de Resistència entre d'altres.
L'any 1968 en la categoria de 125 c.c. el pilot local Salvador Cañellas va aconseguir alçar-se amb la victòria damunt la seva Bultaco. Va ser la primera victòria d'un pilot espanyol en aquest traçat.
Quatre anys després, el 12+1 vegades campió del món de motociclisme Ángel Nieto també va alçar-se amb la victòria en aquest mateix traçat, també en la categoria de 125 c.c.
Dos anys després, el 1972, Nieto repetiria victòria a Montjuïc tot i que aquesta vegada seria en la cilindrada de 50 c.c.
martes, 22 de diciembre de 2015
lunes, 21 de diciembre de 2015
GIACOMO AGOSTINI: EL MILLOR DELS MILLORS
Si hi ha un pilot que apareixerà per sempre
més al mundial de motociclisme aquest no és altre que Giacomo Agostini,
l’italià és el pilot amb més títols mundials i amb més carreres guanyades de
tots els temps i mai ningú ha estat capaç de superar-lo. Avui doncs, ens
endinsarem en el passat per conèixer la seva història.
Agostini va néixer a Itàlia l’any 1942,
concretament a Brescia. Les seves primeres competicions van ser en carreres de
“hill climb”, una disciplina que
consisteix en pujar muntanyes amb pendents molt pronunciades a sobre una moto
especialment preparada per tal finalitat. Més tard faria el pas a les carreres
de velocitat, i tot i que el seu pare va intentar en reiterades ocasions que ho
deixés córrer, Agostini mai va abandonar la seva passió.
El seu primer campionat va ser l’aconseguit
l’any 1963 en la categoria de 175c.c., concretament al campionat nacional
italià a l’edat de 21 anys. Morini va ser la marca amb la qual va competir aquests
primers compassos de la seva carrera i just un any després fa les seves
primeres aparicions al campionat del món disputant dues curses en les quals fa
evident el seu talent, anotant-se dues quartes posicions. Aquestes bones
actuacions van captivar el cap d’MV Agusta, que va decidir oferir-li un
contracte professional per competir dins el seu equip la temporada de 1965.
Agostini compartiria box amb l’aleshores campió del món de 500c.c. Mike
Hailwood (4 corones mundials), que un any més tard fitxaria per Honda deixant a
Agostini com a cap de files de l’equip italià. Un any més tard, la bala
italiana li pren el tron al britànic i a partir d’aquest moment iniciaria el
seu regnat. Al llarg dels dotze anys en què va competir al mundial, Agostini va
compaginar sempre les categories de 350c.c. i de 500c.c.
Giacomo Agostini durant el Gran Premi d'Espanya al Circuit de Montjuïc, any 1976 |
Destacar el fet, que entre 1968 i 1971 ningú
va ser capaç de guanyar en cursa al pilot italià, dada que encara fa més gran
la seva llegenda. Van ser 9 anys durant els quals l’italià va guanyar els seus
15 títols mundials, 7 en la categoria de 350c.c. i 7 en la dels 500c.c. de
forma consecutiva. Ningú va ser capaç de fer-li ombra, a part del britànic Phil
Read que va trencar la seva hegemonia durant dos anys, fins que Agostini va
proclamar-se per última vegada campió del món de 500c.c.
Fet no menys important és que al 1974, i per
sorpresa de tothom, va deixar MV Augusta, la marca de la seva vida i va fitxar
per Yamaha, amb la que guanyaria els seus dos últims títols.
Al mite de Giacomo Agostini sempre l’han acompanyat
les múltiples reflexions sobre la gran superioritat de la moto que pilotava
respecte les seves competidores, i segurament, aquests rumors i acusacions, són
les que van provocar que el pilot italià decidís canviar d’aires i demostrar
que amb una moto nova, com ho era aleshores Yamaha, i molt diferent a les que
hi ha havia en aquells temps, també era capaç de guanyar, el campionat de 1974
en va ser la prova.
Al seu palmarès cal sumar-hi 10 victòries en
la carrera de l’Illa de Man, una de les proves més prestigioses del
motociclisme actual i sobretot d’aquella època. Va deixar-hi de competir l’any
1972 després de la mort del seu company de professió i amic Gilberto Parlotti.
Agostini va denunciar sobretot una manca de mesures de seguretat en un circuit
de gairebé 60 kilòmetres que van aconseguir que l’any 1977 el traçat abandonés
el calendari del Campionat del Món de Velocitat.
Un cop va retirar-se va provar sort als
cotxes, com ja havien fet alguns dels seus predecessors, entre ells el seu
antic rival Mike Hailwood, però mai va aconseguir resultats de mèrit.
I fins aquí la història de Giacomo Agostini,
el pilot de les 122 victòries mundialistes i l’home de tots els rècords. Ell és,
sense cap mena de dubte, el millor dels millors.
viernes, 18 de diciembre de 2015
CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA, UN GRAN CALENDARI 2016
Catalunya compta amb un dels millors circuits de velocitat a nivell mundial, tan pel que fa al mateix traçat com per les inmillorables instal·lacions amb les que compta, i avui creiem convenient dedicar-li el post, més després de que s'hagi donat a conèixer el calendari d'esdeveniments 2016.
El traçat català complirà 25 anys de la seva inauguració, i per tal de celebrar-ho té plantejades un bon grapat d'activitats entre les quals repetiràn el Gran Premio de España de Formula 1 i el Gran Premio Monster Energy de Moto GP. Aquest any 2015 entre les dues cites el Circuit va acollir un total de 365.000 espectadors, xifra que espera igualar o superar la pròxima temporada.
Una altre cita que repetirà serà el FIM World Rallycross, que el pròxim setembre tornarà a fer fibrar amb la seva espectacularitat els grades del Circuit de Barcelona-Catalunya.
Les notícies positives no s'acaben aquí, i és que com a gran novetat, el 22 i 23 d'octubre el Circuit de Barcelona-Catalunya albergarà el FIM Supermoto of Nations, una carrera en la que participaràn més de 20 països i que suposarà la primera cursa d'aquesta disciplina en les seves instal·lacions. Aprofitant tal esdeveniment també tindrà lloc el Campionat Català de l'especialitat.
Altres activitats previstes i que tindràn en el 2016 la seva primera edició són el Bicircuit Festival, una iniciativa molt atractiva que inclourà diverses proves tan a l'interior de les mateixes instal·lacions com per l'entorn del Circuit en què les bicis seràn les clares protagonistes. Les Blancpain GT Series, el RFME Campeonato de España de Velocidad a més dels GT Sports Club i la Formula 4 Spain també s'estrenaràn al llarg de la temporada.
Evidentment, tampoc hi faltaràn les curses que ja per tradició alberga el Circuit de Barcelona-Catalunya, entre les quals hi ha les 24h de Motociclisme i les 24h d'Automobilisme-Trofeu Fermí Vélez, així com també l'International GP Open i el FIM CEV Repsol International Championship.
El traçat català complirà 25 anys de la seva inauguració, i per tal de celebrar-ho té plantejades un bon grapat d'activitats entre les quals repetiràn el Gran Premio de España de Formula 1 i el Gran Premio Monster Energy de Moto GP. Aquest any 2015 entre les dues cites el Circuit va acollir un total de 365.000 espectadors, xifra que espera igualar o superar la pròxima temporada.
Sebastian Vettel durant el Gran Premi de Fórmula 1 2015 / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Andreas Bakerud en una de les mànigues del FIM World Rally Cross / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Altres activitats previstes i que tindràn en el 2016 la seva primera edició són el Bicircuit Festival, una iniciativa molt atractiva que inclourà diverses proves tan a l'interior de les mateixes instal·lacions com per l'entorn del Circuit en què les bicis seràn les clares protagonistes. Les Blancpain GT Series, el RFME Campeonato de España de Velocidad a més dels GT Sports Club i la Formula 4 Spain també s'estrenaràn al llarg de la temporada.
Sortida d'una de les curses de l'International GT Open / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
Sortida de les 24 hores de Motociclisme / Font: Flickr Circuit de Barcelona-Catalunya |
jueves, 17 de diciembre de 2015
FABIO QUARTARARO I L'ANY DEL SEU DEBUT
Segurament un dels pilots que més expectatives havia generat abans de començar la temporada era el francès Fabio Quartararo. El pilot, enquadrat dins l'equip Estrella Galicia 0,0 venia de dominar amb total autoritat el FIM CEV Repsol tot i la seva joventut, motiu pel qual tothom el posicionava com un dels favorits per lluitar pel títol mundial.
La temporada però, li ha suposat un bon bany de realitat, les coses no li han estat tan fàcils com el mateix pilot s'esperava i la seva evolució ha anat clarament de més a menys. Tot i que la qualitat i velocitat del pilot francès són innegables i així ho ha demostrat en el Gran Premi de les Amèriques i d'Holanda on va aconseguir ser segon en totes dues curses, fa falta alguna cosa més que rapidesa per lluir en el mundial de Moto GP, i és que tan o més important és saber gestionar la relació amb els mecànics i enginyers per tal de deixar llesta la moto cada cap de setmana, i això és el que Quartararo no ha aconseguit.
Ell mateix, segons es recull en una entrevista concedida al Mundial de Moto GP, assegura que li ha faltat la capacitat per preparar els reglatges adequats de la seva Honda en cada cap de setmana, fet que s'ha traduït en actuacions molt mediocres i en un total de 5 abandonaments.
Per tal de posar remei a aquesta situació Quartararo ha canviat d'equip de cara al 2016, incorporant-se a l'estructura del Leopard Racing Team, equip que ha fet campió Danny Kent i considerat un dels millors.
Per tant, caldrà estar atents a les evolucions del pilot francès, que intentarà treure's el regust amarg que li ha deixat aquest any lluitant per aconseguir el títol mundial 2016.
La temporada però, li ha suposat un bon bany de realitat, les coses no li han estat tan fàcils com el mateix pilot s'esperava i la seva evolució ha anat clarament de més a menys. Tot i que la qualitat i velocitat del pilot francès són innegables i així ho ha demostrat en el Gran Premi de les Amèriques i d'Holanda on va aconseguir ser segon en totes dues curses, fa falta alguna cosa més que rapidesa per lluir en el mundial de Moto GP, i és que tan o més important és saber gestionar la relació amb els mecànics i enginyers per tal de deixar llesta la moto cada cap de setmana, i això és el que Quartararo no ha aconseguit.
Ell mateix, segons es recull en una entrevista concedida al Mundial de Moto GP, assegura que li ha faltat la capacitat per preparar els reglatges adequats de la seva Honda en cada cap de setmana, fet que s'ha traduït en actuacions molt mediocres i en un total de 5 abandonaments.
Per tal de posar remei a aquesta situació Quartararo ha canviat d'equip de cara al 2016, incorporant-se a l'estructura del Leopard Racing Team, equip que ha fet campió Danny Kent i considerat un dels millors.
Per tant, caldrà estar atents a les evolucions del pilot francès, que intentarà treure's el regust amarg que li ha deixat aquest any lluitant per aconseguir el títol mundial 2016.
Fabio Quartararo en el moment de formalitzar el seu acord amb el Leopard Racing Team / Font: MotoGP |
miércoles, 16 de diciembre de 2015
QUIN PAÍS DOMINA EL MUNDIAL DE MOTOCICLISME?
Els últims anys hem vist una gran explosió del motociclisme espanyol al Mundial de Motociclisme. Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa i Marc Márquez són només la punta de l'iceberg de la tradició motociclista que viu Espanya.
Tot i la gran tradició pel Mundial de Motociclisme que viu Espanya, aquest no és el país que ha aconseguit més títols ni victòries en proves del mundial. Aquest rècord pertany a Itàlia, que amb Giacomo Agostini i Valentino Rossi com a grans referents encapçala la classificació mundial de victòries per país.
Amb 748 victòries en grans premis i fins a 75 títols mundials, Itàlia lidera de forma contundent el rànquing de països amb més victòries i campionats.
Pel que fa a victòries, trobem en segona posició a Espanya, amb 528 i el Regne Unit tercer, amb 375 victòries. Tot i això, pel que fa a títols mundials, el Regne Unit supera Espanya en la classificació, obtenint 46 títols mundials, per 45 dels espanyols.
Per sobre de 100 victòries en grans premis i de 10 títols mundials també trobem Austràlia (179 - 11), amb Dohan i Stoner com a màxims contribuents, Alemanya (189 - 18) i Estats Units (173 - 17).
Pel que fa a pilots en actiu, Rossi (112 - 9), Lorenzo (61 - 5), Pedrosa (51 - 3) i Márquez (50 - 4) són els més guardonats. Tot i això, cap d'aquests pilots encapçala el rànquing als seus països on Agostini (Itàlia) amb 123 victòries i 15 títols mundials i Nieto (Espanya) 90 victòries i 13 títols mundials, lideren la classificació nacional.
Tot i la gran tradició pel Mundial de Motociclisme que viu Espanya, aquest no és el país que ha aconseguit més títols ni victòries en proves del mundial. Aquest rècord pertany a Itàlia, que amb Giacomo Agostini i Valentino Rossi com a grans referents encapçala la classificació mundial de victòries per país.
Amb 748 victòries en grans premis i fins a 75 títols mundials, Itàlia lidera de forma contundent el rànquing de països amb més victòries i campionats.
Pel que fa a victòries, trobem en segona posició a Espanya, amb 528 i el Regne Unit tercer, amb 375 victòries. Tot i això, pel que fa a títols mundials, el Regne Unit supera Espanya en la classificació, obtenint 46 títols mundials, per 45 dels espanyols.
Per sobre de 100 victòries en grans premis i de 10 títols mundials també trobem Austràlia (179 - 11), amb Dohan i Stoner com a màxims contribuents, Alemanya (189 - 18) i Estats Units (173 - 17).
Pel que fa a pilots en actiu, Rossi (112 - 9), Lorenzo (61 - 5), Pedrosa (51 - 3) i Márquez (50 - 4) són els més guardonats. Tot i això, cap d'aquests pilots encapçala el rànquing als seus països on Agostini (Itàlia) amb 123 victòries i 15 títols mundials i Nieto (Espanya) 90 victòries i 13 títols mundials, lideren la classificació nacional.
Classificació per països |
Classificació per pilots |
martes, 15 de diciembre de 2015
ESTORIL: GRAN PREMI DE PORTUGAL
Durant 12 anys el Mundial de Motociclisme disputava una prova del seu calendari a Portugal, concretament al circuit d'Estoril.
El Gran Premi de Portugal va ser present al Mundial de Motociclisme de l'any 2000 al 2012, quan es disputava al circuit d'Estoril, circuit que per la seva forma recorda molt al Circuit de Montmeló.
Cal destacar que l'any 2000 no va ser la primera edició del Gran Premi de Portugal ja que els anys 1987 i 1988 ja es va disputar aquest Gran Premi, encara que no es disputés al propi país, sinó que va tenir lloc al circuit de Jarama i al de Jerez respectivament.
El pilot que ha esdevingut més vegades guanyador al Gran Premi de Portugal és l'italià Valentino Rossi, amb un total de cinc victòries.
Pel que fa a pilots espanyols, el primer en guanyar el Gran Premi de Portugal en la categoria reina va ser el català Toni Elias, al imposar-se a Rossi per dues mil·lèsimes en una última volta d'infart, l'any 2006. També hi ha guanyat tres vegades Jorge Lorenzo i una Dani Pedrosa.
Els últims pilots amb fer-se en la victòria en aquest Gran Premi van ser l'australià Casey Stoner en Moto GP, el català Marc Màrquez en Moto 2 i l'alemany Sandro Cortese a 125 c.c.
El Gran Premi de Portugal va ser present al Mundial de Motociclisme de l'any 2000 al 2012, quan es disputava al circuit d'Estoril, circuit que per la seva forma recorda molt al Circuit de Montmeló.
Cal destacar que l'any 2000 no va ser la primera edició del Gran Premi de Portugal ja que els anys 1987 i 1988 ja es va disputar aquest Gran Premi, encara que no es disputés al propi país, sinó que va tenir lloc al circuit de Jarama i al de Jerez respectivament.
El pilot que ha esdevingut més vegades guanyador al Gran Premi de Portugal és l'italià Valentino Rossi, amb un total de cinc victòries.
Pel que fa a pilots espanyols, el primer en guanyar el Gran Premi de Portugal en la categoria reina va ser el català Toni Elias, al imposar-se a Rossi per dues mil·lèsimes en una última volta d'infart, l'any 2006. També hi ha guanyat tres vegades Jorge Lorenzo i una Dani Pedrosa.
Els últims pilots amb fer-se en la victòria en aquest Gran Premi van ser l'australià Casey Stoner en Moto GP, el català Marc Màrquez en Moto 2 i l'alemany Sandro Cortese a 125 c.c.
lunes, 14 de diciembre de 2015
ÁNGEL NIETO: 12+1
Ángel Nieto és un dels personatges més
reconeguts dins el món del motociclisme. Tot i que últimament estem acostumats
a veure pilots espanyols ocupant les posicions d’honor no sempre ha estat així,
i el primer en donar alegries al motociclisme del país va ser el pilot de
Zamora fa més de 45 anys.
Ángel Nieto, després de guanyar el Gran Premi de França 1984 |
Va iniciar la seva carrera als 13 anys,
disputant algunes carreres locals. El fet de provenir d’una família molt humil i
la conseqüent manca de recursos econòmics el va obligar a traslladar-se a
Barcelona per tal de poder seguir amb la seva projecció. A la capital catalana
va aconseguir fer els seus primers passos com a pilot de carreres amb la marca catalana Derbi, però és amb
Ducati amb qui firmaria el seu primer contracte professional l’any 1965, equip
amb el que aconseguiria la seva primera victòria al Campionat d’Espanya. Un any
més tard però torna a Derbi. Tot i l’escassetat d’experiència, Nieto va ser
capaç d’acabar en cinquena posició en dues proves mundialistes que va disputar
els anys 1964 i 1965 respectivament a l’edat de 17 anys.
La de 1969 va ser la seva primera temporada
completa al mundial, disputant-la a la categoria de 50c.c. Aquell va suposar el
primer dels seus 13 títols mundials. S’ha de destacar el fet, que com molts
altres pilots en aquells temps, Nieto corria en dues categories diferents. Una
menor exigència física permetia als pilots córrer dues curses de forma
consecutiva sense que el seu rendiment se’n ressentís. Menció especial es
mereixen els dos campionats aconseguits l’any 1972, en el que va ser capaç de
guanyar a la categoria dels 50c.c. i alhora fer-ho en la de 125c.c. Tampoc ens
podem oblidar del de la temporada 1979 en els 125c.c. on va dominar amb mà de
ferro el certamen guanyant totes i cada una de les proves disputades.
Ángel Nieto (1), Gran Premi de França 1984 |
Dels 13 títols mundials aconseguits (sempre
expressats com a 12+1 pel propi pilot), Nieto en va guanyar 5 amb Derbi, 1 amb
Kreidler, 2 amb Bultaco, 2 més amb Minarelli i finalment els últims 3 amb
Garelli.
I pel que fa a cilindrades: 6 els va
aconseguir als 50c.c. i 7 en 125c.c.
A tots aquests cal sumar-hi els 23 Campionats
d’Espanya que també té al seu palmarès, 5 en els 50c.c., 11 en la dels 125c.c.
i 7 en la dels 250c.c.
Nieto sempre ha defensat que els seus “12+1”
haurien pogut ser més si s’ho hagués proposat, i esdevenir així el pilot amb
més títols mundials de la història, però segons ell mateix, aquesta no era una
de les seves prioritats sinó que la diversió i la felicitat fent el que feia
sempre passaven per davant d’hipotètics rècords.
Ángel Nieto, guanyant el Gran Premi de França 1984 |
Uns anys després de la seva retirada Nieto va
crear el seu propi equip per on hi van passar pilots com Alberto Puig, i si no
en tenia prou amb els títols que havia aconseguit ell com a pilot, en va
aconseguir un més la temporada 1999, quan Emili Alzamora, li va donar al seu
equip “Via Digital Team” la corona en la categoria de 125c.c.
viernes, 11 de diciembre de 2015
CIRCUIT DE BUENOS AIRES: PASSIÓ PEL MOTOCICLISME
Aquest 2015 Argentina ha entrat amb força al Mundial de Motociclisme amb el circuit de Termas del Río Grande.
Tot i això, aquesta no era la primera vegada que es disputava el Gran Premi d'Argentina, ja que anys enrere ja s'havia disputat al circuit de Buenos Aires en deu ocasions (1961-1963; 1981-1982; 1987; 1994-1995; 1998-1999)
L'autòdrom anomenat Oscar y Juan Gálvez va ser inaugurat l'any 1952 i va debutar al Mundial de Motociclisme el 1961, amb primera victòria del pilot local Jorge Kissling en la categoria de 500 c.c.
Aquest circuit també va gaudir de les victòries de diversos campions del món com Kenny Roberts l'any 1982 o el mític Mike Dohan els anys 1994, 1995 i 1998.
Aquest traçat també va poder veure les victòries de dos pilots espanyols com són Sito Pons, en la categoria de 250 c.c, Emili Alzamora, actual cap d'equip de Marc Márquez, i el 12+1 vegades campió del món Ángel Nieto, tots dos en la categoria de 125 c.c.
Tot i això, aquesta no era la primera vegada que es disputava el Gran Premi d'Argentina, ja que anys enrere ja s'havia disputat al circuit de Buenos Aires en deu ocasions (1961-1963; 1981-1982; 1987; 1994-1995; 1998-1999)
L'autòdrom anomenat Oscar y Juan Gálvez va ser inaugurat l'any 1952 i va debutar al Mundial de Motociclisme el 1961, amb primera victòria del pilot local Jorge Kissling en la categoria de 500 c.c.
Aquest circuit també va gaudir de les victòries de diversos campions del món com Kenny Roberts l'any 1982 o el mític Mike Dohan els anys 1994, 1995 i 1998.
Aquest traçat també va poder veure les victòries de dos pilots espanyols com són Sito Pons, en la categoria de 250 c.c, Emili Alzamora, actual cap d'equip de Marc Márquez, i el 12+1 vegades campió del món Ángel Nieto, tots dos en la categoria de 125 c.c.
jueves, 10 de diciembre de 2015
KENNY ROBERTS: EL PIONER
Com hem vist en posts anteriors els pilots
americans van oferir durant els anys 80 i els 90 un autèntic espectacle al
Mundial emportant-se un total de 10 campionats, però abans de tots ells un
altre americà ja havia fet història, es tracta de Kenny Roberts, El Pioner.
Originari de Califòrnia, Roberts va fer els
seus primers passos en una moto a l’edat dels 12 anys, quan un amic el va
convèncer perquè ho provés. El dirt track va ser l’especialitat que el va veure
competir per primera vegada. Amb el suport econòmic de la seva família el pilot
nord-americà va guanyar vàries curses locals, fet que va propiciar que Suzuki
es fixés en ell com a opció de futur. Va decidir deixar l’escola, i just
després de fer 18 anys (aleshores l’edat mínima per poder córrer en campionats
oficials) va fer la seva primera carrera aconseguint una meritòria quarta
posició.
Aquesta seria la primera de les moltes curses
en les que participaria de l’A.M.A National Grand Prix on va aconseguir
nombrosos èxits, entre ells diversos campionats.
Kenny Roberts, en una carrera de Dirt Track l'any 1974 / Font: Flickr Insomnia Cured Here |
Tota aquesta trajectòria al Dirt track
nord-americà l’havia fet amb Yamaha, marca que no va ser capaç d’igualar el
rendiment que oferien les Harley-Davidson, i que el va obligar a buscar
solucions. La marca nipona li va oferir aleshores l’oportunitat de travessar
l’Atlàntic per disputar el Campionat del Món de Velocitat. La idea va satisfer
Roberts, però encara el va motivar més el fet de rebre comentaris advertint-lo
de que no seria capaç d’aconseguir bons resultats. La diferència entre Europa i
Nord-Amèrica era abismal i els campionats i circuits d’un i altre lloc no
tenien punt de comparació.
Tot i els dubtes, Roberts va fer el salt, i en
el seu primer any disputant el campionat sencer, va ser capaç de guanyar-lo en
la categoria reina, a més de guanyar també dues carreres en la categoria dels
250c.c., un fet impressionant i que a dia d’avui és impensable.
Després de la corona aconseguida al 1978 en
van venir dues més de consecutives. Roberts feia història esdevenint el primer
nord-americà en convertir-se campió del món de velocitat, i esdevindria el
paradigma en el qual s’inspirarien els pilots americans que dominarien el
campionat durant la següent dècada.
El relleu immediat el va prendre un altre gran
pilot, Freddie Spencer, amb qui mantindria una batalla èpica pel campionat
mundial del 1983 en què tots dos van aconseguir 6 victòries, essent finalment
Spencer qui es va adjudicar el certamen. Aquell és considerat un dels mundials
més igualats i emocionants de la història.
L’any 83 va ser el seu últim any com a pilot.
Aleshores va acceptar la proposta per ser mànager a l’equip Yamaha amb el qual
sempre havia competit. Entre d’altres, va estar al costat d’Eddie Lawson i
Wayne Rainey.
Roberts serà recordat també, per ser un dels
primers pilots en exigir més mesures de seguretat als circuits, i per mantenir
discussions importants amb la FIM (Federació Internacional de Motociclisme),
fet que li va valer per ser objecte de vàries sancions. Per tot això, Kenny
Roberts va ser en tots els sentits, El Pioner.
miércoles, 9 de diciembre de 2015
JOHANN ZARCO OPINA SOBRE LA TEMPORADA
El flamant campió del món de Moto2, Johann Zarco, va concedir una entrevista a la pàgina web 'Crash.net'. En ella, el pilot francès valorava el conflicte entre Márquez i Rossi i el perquè de la seva continuïtat a Moto2.
Zarco era un dels pocs protagonistes del passat mundial que faltava per pronunciar-se sobre l'afer entre Rossi i Màrquez, i aquesta passada setmana ho va fer.
Zarco no es va mullar, i no va atribuir la culpa a cap dels dos pilots, sinó que va afirmar que "per pilotar a aquesta velocitat tan alta s'han d'estar tan concentrat que si ells estan al més alt nivell és perquè són uns guerrers. Un guerrer pren aquest tipus de decisions que a vegades són errònies. Com a pilot tu has de prendre una decisió i no és fàcil decantar-te per la correcte. Ara, tots estem parlant d'això però espero que aviat ens oblidem del problema i començar de nou el 2016".
Parlant de la carrera de Moto GP al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, Zarco va comentar que "quan Lorenzo va creuar la meta i va guanyar, totes les persones del circuit sentien que no era la celebració que estaven esperant durant tota la setmana. Va ser quelcom molt estrany".
Pel que fa al seu futur més immediat, Johann afirma haver rebut ofertes de Moto GP, però que espera a poder donar el salt al 2017 per defensar el títol un any i poder debutar a la categoria reina en una escudaria més competitiva que les ofertes que havia rebut.
Zarco era un dels pocs protagonistes del passat mundial que faltava per pronunciar-se sobre l'afer entre Rossi i Màrquez, i aquesta passada setmana ho va fer.
Zarco no es va mullar, i no va atribuir la culpa a cap dels dos pilots, sinó que va afirmar que "per pilotar a aquesta velocitat tan alta s'han d'estar tan concentrat que si ells estan al més alt nivell és perquè són uns guerrers. Un guerrer pren aquest tipus de decisions que a vegades són errònies. Com a pilot tu has de prendre una decisió i no és fàcil decantar-te per la correcte. Ara, tots estem parlant d'això però espero que aviat ens oblidem del problema i començar de nou el 2016".
Parlant de la carrera de Moto GP al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, Zarco va comentar que "quan Lorenzo va creuar la meta i va guanyar, totes les persones del circuit sentien que no era la celebració que estaven esperant durant tota la setmana. Va ser quelcom molt estrany".
Pel que fa al seu futur més immediat, Johann afirma haver rebut ofertes de Moto GP, però que espera a poder donar el salt al 2017 per defensar el títol un any i poder debutar a la categoria reina en una escudaria més competitiva que les ofertes que havia rebut.
Johann Zarco, Gran Premi d'Argentina / Font: Ajo Motorsport |
viernes, 4 de diciembre de 2015
MIKA KALLIO I LA KTM
Una de les grans preguntes que es fa el món
del motociclisme és com entrarà en escena la KTM en la categoria de MotoGP.
La qualitat de les seves motos és
incontestable, ho avalen tots els títols i totes les victòries de la marca
austríaca en els diversos certàmens on participa. Per tant, no ens hem de
prendre a la lleugera la seva entrada a la categoria màxima.
De la mà de dos pilots, Alex Hoffman i Mika
Kallio l’estructura ja ha realitzat alguns test, els últims al circuit RicardoTormo de València, en els quals va ser Mika Kallio qui va tenir la oportunitat
de posar a prova la moto.
El finlandès, amb alguns dubtes fruit de les
poques proves a les que havia estat sotmesa la monto era més aviat caut a
l’hora de pronosticar quin rendiment oferiria la KTM, però una vegada
finalitzades les proves el pilot nòrdic va explicar el següent en declaracions
a MotoGP: “Estava clar que teníem molts dubtes abans del test, però ara estic
molt content i me’n puc anar a l’aturada d’hivern tranquil. Àlex i l’equip ja
havien fet una feina impressionant, no hem tingut cap problema i estem a un
nivell realment alt”.
KTM està complint la teoria sobre com una
marca ha d’entrar a MotoGP, segons la que calen almenys dos anys de preparació previs, per tal
de poder desenvolupar tots els paràmetres que engloben les motocicletes de
MotoGP i per adaptar totes les seves configuracions als reglaments establerts.
Aquest mateix camí ja l’havia fet Suzuki, a diferència d’Aprilia, i els
resultats han parlat per si sols.
Per acabar, informar que hi certs rumors que
col·loquen a KTM en la graella de l’última carrera del mundial 2016, precisament a
Xest, essent aquesta la seva primera cursa oficial, que serviria per comprovar
com es comportaria la moto en una carrera real.
Mika Kallio, tests de València 2015 / Font: KTM Racing |
jueves, 3 de diciembre de 2015
WAYNE RAINEY: EL TRICAMPIÓ AMERICÀ
Si hi ha una història al mundial de
motociclisme que creï emocions especials aquesta és la de Wayne Rainey, un
pilot originari de Califòrnia que va disputar el campionat del món de
motociclisme 6 anys en la categoria dels 500c.c. on en 3 dels quals es va alçar
com a campió.
Wayne Rainey, tests Circuit de Jerez 1991 |
Va iniciar la seva carrera en el món de la
competició a l’edat de 21 anys, en concret a l’A.M.A Grand National
Championship, un certament que combinava carreres de dirt track amb proves sobre
asfalt. Al 1981, un any més tard, l’equip Kawasaki el fitxa i entra dins la
seva estructura per participar en el campionat nord-americà de Superbikes. A la temporada següent, el cap de files de l’equip que aleshores era Eddie Lawson fa el
pas i viatja a Europa per disputar el Campionat Mundial de Motociclisme, així,
Rainey passava a ser el primer pilot de l’equip i aquell mateix any guanya el
campionat.
Wayne Rainey, tests circuit de Jerez 1991 |
Al 1984 rep una oferta de l’equip
Yamaha-Roberts per participar al Mundial de Motociclisme en la categoria dels
250c.c. L’equip s’havia format aquella mateixa temporada i problemes sorgits
d’aquesta fet van provocar que Rainey aconseguís uns resultats molt mediocres.
Per aquest motiu va decidir tornar al seu país natal, on tornaria a participar
als campionats nacionals i iniciaria la seva famosa rivalitat amb KevinSchwantz.
Wayne Rainey, tests circuit de Jerez 1991 |
Després de 4 anys, l’equip Yamaha-Roberts li
ofereix una nova oportunitat, aquesta vegada amb garanties d’assolir èxits a la
categoria de 500c.c. Els resultats no es van fer esperar i va aconseguir una
tercera i una segona posició respectivament els seus dos primers anys a la
categoria. Al tercer guanyaria la seva primera corona amb una gran temporada en
la que no va baixar cap vegada del podi, tot i la resistència i velocitat
mostrada pels seus competidors.
Wayne Rainey, tests circuit de Jerez 1991 |
L’any 1993, quan estava apunt d’aconseguir el
seu quart títol de forma consecutiva, va patir un tràgic accident al Gran Premi
d’Itàlia. Aleshores només faltaven dues proves més per acabar el campionat. Les
conseqüències de la caiguda van ser desastroses, la seva columna vertebral es
va trencar i el pilot nord-americà va perdre tota la sensibilitat a les cames. Segurament,
aquest és un dels moments més tristos que ha viscut mai el campionat. Després
de l’accident molts pilots es van replantejar continuar amb la seva carrera i
n’hi va haver que fins i tot la van abandonar (com és el cas de Kevin Schwantz,
pilot del qui ja hem parlat), a més d’incloure’s noves mesures de seguretat com
una protecció a l’esquena.
Wayne Rainey, tests Circuit de Jerez 1991 |
Evidentment Rainey, ja no va poder tornar a
competir, però va continuar la seva estreta relació amb el campionat
desenvolupant tasques de mànager a l’equip Yamaha i creant la seva pròpia
estructura als 250c.c. sota el nom de Marlboro Team Rainey.
Així doncs, 3 títols mundials, 23 victòries,
un pilotatge molt tècnic i enfrontaments espectaculars amb els seus rivals fan
de Rainey una verdadera llegenda viva del Mundial.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)