KENNY ROBERTS: EL PIONER

Com hem vist en posts anteriors els pilots americans van oferir durant els anys 80 i els 90 un autèntic espectacle al Mundial emportant-se un total de 10 campionats, però abans de tots ells un altre americà ja havia fet història, es tracta de Kenny Roberts, El Pioner.

Originari de Califòrnia, Roberts va fer els seus primers passos en una moto a l’edat dels 12 anys, quan un amic el va convèncer perquè ho provés. El dirt track va ser l’especialitat que el va veure competir per primera vegada. Amb el suport econòmic de la seva família el pilot nord-americà va guanyar vàries curses locals, fet que va propiciar que Suzuki es fixés en ell com a opció de futur. Va decidir deixar l’escola, i just després de fer 18 anys (aleshores l’edat mínima per poder córrer en campionats oficials) va fer la seva primera carrera aconseguint una meritòria quarta posició.

Aquesta seria la primera de les moltes curses en les que participaria de l’A.M.A National Grand Prix on va aconseguir nombrosos èxits, entre ells diversos campionats.

Kenny Roberts, en una carrera de Dirt Track l'any 1974 / Font: Flickr Insomnia Cured Here

Tota aquesta trajectòria al Dirt track nord-americà l’havia fet amb Yamaha, marca que no va ser capaç d’igualar el rendiment que oferien les Harley-Davidson, i que el va obligar a buscar solucions. La marca nipona li va oferir aleshores l’oportunitat de travessar l’Atlàntic per disputar el Campionat del Món de Velocitat. La idea va satisfer Roberts, però encara el va motivar més el fet de rebre comentaris advertint-lo de que no seria capaç d’aconseguir bons resultats. La diferència entre Europa i Nord-Amèrica era abismal i els campionats i circuits d’un i altre lloc no tenien punt de comparació.

Tot i els dubtes, Roberts va fer el salt, i en el seu primer any disputant el campionat sencer, va ser capaç de guanyar-lo en la categoria reina, a més de guanyar també dues carreres en la categoria dels 250c.c., un fet impressionant i que a dia d’avui és impensable. 

Després de la corona aconseguida al 1978 en van venir dues més de consecutives. Roberts feia història esdevenint el primer nord-americà en convertir-se campió del món de velocitat, i esdevindria el paradigma en el qual s’inspirarien els pilots americans que dominarien el campionat durant la següent dècada.

El relleu immediat el va prendre un altre gran pilot, Freddie Spencer, amb qui mantindria una batalla èpica pel campionat mundial del 1983 en què tots dos van aconseguir 6 victòries, essent finalment Spencer qui es va adjudicar el certamen. Aquell és considerat un dels mundials més igualats i emocionants de la història.

L’any 83 va ser el seu últim any com a pilot. Aleshores va acceptar la proposta per ser mànager a l’equip Yamaha amb el qual sempre havia competit. Entre d’altres, va estar al costat d’Eddie Lawson i Wayne Rainey.

Roberts serà recordat també, per ser un dels primers pilots en exigir més mesures de seguretat als circuits, i per mantenir discussions importants amb la FIM (Federació Internacional de Motociclisme), fet que li va valer per ser objecte de vàries sancions. Per tot això, Kenny Roberts va ser en tots els sentits, El Pioner.